FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que la pedra no l'hagi esclafat. Bolets? No n'hem trobat ni un per miracle. És un miracle que t'hagis decidit a venir! Narració o representació basada en la vida d'un sant o en fets miraculosos. la vida i miracles V. vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En tot o qualsevol temps, en tot el temps a venir, en tot el temps passat. Sempre van plegats. Fes-ho sempre així. Sempre ho hem fet així. ara i sempre V. ara². sempre més En tot el temps a venir. Sempre més se'n doldrà. En tot cas. Pot haver tingut grans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agradar, fer una impressió desagradable. Em desagrada molt que no hagin volgut venir. És un color que no em desagrada. Perdre el grat que hom sentia per algú o per alguna cosa. S'ha desagradat del seu company. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a pensar. Mudar d'intenció després d'haver reflexionat sobre una cosa. Si us repenseu, podeu venir més tard. repensar-s'hi Canviar de parer. Anava a fer-ho; però m'hi vaig repensar i vaig veure que no calia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de garbí. Un vent, tendir a venir del sud-oest. Feia un migjorn que garbinejava. Una alineació d'embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals, sinó decantant un poc cap a garbí o ponent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de llevant. Un vent, tendir a venir de l'est. Navegar en direcció a llevant. Una alineació d'embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals sinó decantant un poc cap a llevant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, afer, etc. Això pren un tomb que no m'agrada. Donar un altre tomb a la frase. venir a tomb Venir a propòsit. No ve a tomb, ara, retreure aquestes coses. Passejada curta tornant al punt de partida. Cada vespre sortim a fer un tomb. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representar-se en la ment (alguna cosa passada). Recordar algú els anys de la seva infantesa. Recordar un fet, una data. Fer venir a la memòria, fer present. Li he hagut de recordar que ens ho havia promès. Recorda-li que demà ha de venir. Aquesta plana recorda l'Empordà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
